16 de juny del 2014

I ara les Açores


Fa tres dies que vaig arribar a São Miguel. Estaré aquí (al menys) sis mesos, treballant al Centro de Vulcanologia e Avaliação de Riscos Geológicos da Universidade dos Açores. És la tercera universitat que compta amb els meus serveis però la primera que, en lloc de fer-ho per la meva formació filosòfica, m’accepta pels meus coneixements de psicologia social i gestió de riscos.
Crec que estic complint un seguit de tòpics: menor de trenta anys amb dos màsters que ha d’emigrar per guanyar-se la vida. Però ara tinc una evidència: la distància et fa recordar a qui realment estimes.


2 comentaris:

  1. Si més no, ets un emprenedor: has iniciat un projecte vital (molt) lluny de "casa" amb riscos inherents, però amb uns objectius que, a la llarga, t'han de beneficiar.

    ÀNIM JOAN!!! i, segueix omplint el teu blog de reflexions crítiques que conviden a obrir el pensament.

    Antoni, des de la "Terra d'Escudella"

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, amic!

    No dubtis que en tornar a casa tindré una bona grapada de reflexions per al nostre projecte intel·lectual.

    Una força abraçada des d'aigües atlàntiques!

    ResponElimina