7 de juny del 2014

Filosofia


El filòsof assumeix l’absolut i la relativitat sense ser absolutista ni relativista, perquè no li satisfà haver d’esdevenir sacerdot o mercader. L’un nega el canvi, l’altra el clama; a l’un li calen límits, a l’altre li fan nosa. Ambdós prometen i tornen (i retornen) malgrat prometin (i tornin a prometre) el contrari.
Però el filòsof és una oportunitat excepcional de la foscor. La filosofia és aptitud, l’esforç per entendre sense fe ni benefici; el seu àmbit és una entesa ben entesa mancada d’ànsies de seguretat i assegurança. La filosofia és el comerç reflexiu de la causalitat, contrari al sobrenaturalisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada