Vergonya, paisans, vergonya

Uns gonelles inauguraren ahir vespre una revista catalanofòbica. Crec que no pot haver-hi un exemple més gran de beneitura. Ara sóc a les Açores i estic estudiant portuguès; aquestes illes són més enfora de la Península Ibèrica i tenen menys població que les Balears, raons per les quals el portuguès açorià no és menys idiosincràtic que el català mallorquí.
Els açorians, però, defensen el portuguès estàndard sense menysprear el seu dialecte, i un professional estranger com jo sap que ha d’interioritzar l’estàndard perquè el dialecte és el que n’aprendrà al carrer. Això és normal, oposar-s’hi és provincianisme tendencialment racista.