La perillosa ficció del consens

La filosofia política ha estat segrestada per l’ètica per entendre el consens com l’eix de la reflexió pràctica. Malgrat tot, el consens és una ficció que cal criticar pel fet d’entendre’l.

Pensem el següent exemple d’Amartya Sen. Tenim una flauta i tres demandes: A diu que la vol perquè la sap tocar, B perquè és pobre i C perquè n’és el fabricant. A qui la lliurem? A és un principi liberal, B cristià (o pobrista) i C comunista. Com deia Aristòtil, el consens només pot generar-se per grups prèviament delimitats i excloents, i negar aquest fet és propi d’utopistes.