Durant la Guerra Freda alguns autors
defensaren que només podem parlar de tres postures polítiques radicals, a
saber: el liberalisme, el cristianisme i el comunisme. Aquesta tesi es va
marginar amb la ideologia de la fi de les ideologies i l’hegemonia postmodernista
consegüent,
però malgrat tot em sembla una tesi respectable sempre i quan es
matisi que són postures radicals (i no pas harmòniques) de la modernitat
occidental. Ara bé, a on queda el feixisme? Al meu parer, si bé cal emmarcar-lo
com a degeneració de la modernitat (com va dir Benjamin), es tracta d’una mena
d’anti-ideologia encara latent.
però malgrat tot em sembla una tesi respectable sempre i quan es
matisi que són postures radicals (i no pas harmòniques) de la modernitat
occidental. Ara bé, a on queda el feixisme? Al meu parer, si bé cal emmarcar-lo
com a degeneració de la modernitat (com va dir Benjamin), es tracta d’una mena
d’anti-ideologia encara latent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada