Per obra i gràcia de
l’últim Govern espanyol, els mallorquins passen de tenir un àrea
sociolingüística de 10 milions de parlants (repartits entre les regions del
Regne més econòmicament depredades i probablement les més diferenciades i
pròsperes dels seus dominis)
i 10 segles d’història europea autònoma (amb les
primeres novel.les -Joanot Martorell-, les primeres reflexions filosòfiques
-Ramon Llull- i els primers documents reguladors -Consolat de Mar- en llengua
vernacla) a ser una dòcil tribu aïllada sense història. Almenys aquesta és l’expressa intenció. Què en diu d’això l’esquerra
espanyola, aquella que sovint sembla filla bastarda del “antes roja que rota”?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada