Com éser un bon posmodern

Condemna científics i filòsofs, perquè alguns antirracionalistes que idolatres (normalment enfants terribles de l’àrea OTAN) decidiren que cal triar entre ésser botxí racionalista o construir místiques utopies. Redueix l’ontologia a l’epistemologia, identifica epistemologia i llengua vernacla, i digués –amb arrogància i sense contrarèplica– que implica imposicions a innocents, que són tots aquells que tu vulguis.
Oblida’t de la inemmendabilitat, ignora les diferències entre enteniment operatiu i regulatiu, acusa els poders terrenals mentre parles ambiguament de política (com alliberament/sotmetiment) segons un psicologisme populista. Amb tot, com pre-modern ressentit, defensa l’absurd, sigues militant de les “performances” i partisà de l’obscurantisme.