Relativismes

Quan hi ha divisions del treball (remunerat, voluntari o forçat) també hi ha relativitat antropològica. Quan el treball està distribuït territorialment apareix la política i relacions de poders que tendencialment estabilitzen, potencien i inclús naturalitzen la relativitat esmentada.

Arran d’aquí pot haver-hi relativitat epistèmica (objecte de ciències socials i humanes) i epistemològica (objecte filosòfic). En aquesta distinció han insistit Robert Merton, Donald Davidson, Bernard Williams, Lorraine Daston, Ian Hacking, Harry Frankfurt i (després d’anys jugant a l’enfant-terriblisme) Maurizio Ferraris i Bruno Latour. Acceptant l’assenyalat se’ns apareix un ventall de possibilitats entre l’escepticisme prudent i l’anarco-racionalisme. La resta és impostura.