Discursos i polítiques d'esquerres

Spinoza argumentà que la Bíblia era una eina de politització massiva perquè els discursos que conté són pre-acceptats a les societats orgàniques: agricultura i ramaderia, jerarquies fixes, càstigs arbitraris...

Trobà analogies en narratives religioses de legisladors com Moisès, Alexandre, August... que posteriorment imitarien  founders i jacobins. No obstant això, radicalitzà racionalment intuïcions de Maquiavel i Hobbes, que sempre han espantat a l’esquerra, amb l’excepció dels marxistes d’entreguerres (Carr, Gramsci...). “El poble és qui més ordena”, el problema polític rau quan hom ho assumeix com un eslògan que obvia regularitats i no pas, com diria Quine, com un compromís ontològic.