La filosofia i la mort

Albert Camus deia que el principal problema filosòfic és la mort. Probablement tenia raó. Som una espècie que fuig de la mort.

Contra ficcions robinsonianes, les societats humanes potencien l’eficiència davant de les mancances congènites i de l’entorn, tot constituint-se d’acord a gramàtiques que impliquen escales més o menys complexes de què/qui pot ésser matat/mort: des de Déus immortals a monstres que mereixen morir. Tanmateix, els animals que considerem més intel.ligents semblen correspondre’s amb els que tenen més consciència de la mort. No obstant això, la mort (“la implacable”, segons Baudelaire i Bergman) sembla l’experiència radical de la “inemmendabilitat”.