Lluita final, home nou, i altres mites

L’espai cristià-atlantista que es constitueix arran de la I Guerra Mundial i que ara més o menys representa el Parlament Europeu ha viscut sempre amb tenses relacions entre –dit en termes spinozistes– populus i multitudo.
Tot i que el motor del capitalisme impedeix una reconciliació definitiva entre totes dues (no estranya que així ho intuís Spinoza, el gran filòsof del bressol del capitalisme: Holanda), les successives esquerres polítiques sempre n’han ideat una, degut a simplificar excessivament els processos de modernització. L’exemple són l’indigest formalisme d’alguns jacobins, la miopia economicista d’alguns marxistes i l’actual omissió postmoderna sobre les classes socials.