En cert sentit,
declarar-se “darvinista” o “marxista” és un parany postmodernista o bé fruit de
nostàlgies per una escolàstica. Ningú no diu que
és “copernicanista”, “mendeleievista” o “edisonianista” pel fet de rebutjar el
geocentrisme, assumir la taula periòdica o acceptar l’ús de la llum elèctrica.
En aquest sentit, Darwin i Marx expliciten un seguit d’intuïcions que a
hores d’ara no podem obviar ni interpretar com a meres interpretacions. No obstant això, a la pràctica, simplement és impossible acusar-los de
mers “intèrprets” de la realitat sense recolçar el realitysme que (mitjançant seductors
fonamentalismes i nihilismes) fomenta la industria cultural post-liberal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada