Mirar enrere

Sense passat no hi ha autoritat, sense autoritat no hi ha passat. Les societats humanes (triomfants o projectades) es justifiquen amb un passat, sigui mitològic (politeista, monoteista, heroic...) o historiogràfic (que no és mai neutral). 

La realitat sempre ve condicionada, tot delimitant gramàtiques. L’autoritat científica funciona igual. Les ciències més teòriques apel.len al passat (el “bigbang” en cosmologia, “l’evolució” o la “genètica” en biologia), també les més pràctiques (geòlegs i metges busquen regularitats mirant enrere). Inclús, com deia Ricoeur, parlar de nosaltres comporta historiar (amb més o menys ficció). Ara bé, la gran ficció (feixista) és menystenir el passat.