Racionalisme i antirracionalisme

No és casualitat que el principal referent del racionalisme, Descartes, sigui alhora el principal referent de l’escepticisme crític. En comptes de fer com els dogmàtics, Descartes dubtà de tot i establí una metodologia per a qüestionar el que no pogués demostrar. No obstant això, al menys podem parlar-ne de dos tipus de racionalisme.

30 anys de posteritat foucaultiana

Avui fa trenta anys que morí Michel Foucault. Tot i que és un respectat crític de la normalitat, fou un intel.lectual paradigmàtic de l’última etapa de la Guerra Freda i la seva obra ha esdevingut un referent general de l’esquerra postsocialista.

Vergonya, paisans, vergonya

Uns gonelles inauguraren ahir vespre una revista catalanofòbica. Crec que no pot haver-hi un exemple més gran de beneitura. Ara sóc a les Açores i estic estudiant portuguès; aquestes illes són més enfora de la Península Ibèrica i tenen menys població que les Balears, raons per les quals el portuguès açorià no és menys idiosincràtic que el català mallorquí.

Pensament, futbol i classes populars

Tradicionalment s’ha dit que les classes populars no pensen més enllà dels actes reflexes. Segons alguns, estan mancades de reflexió. Però això és fals. Una prova són els persistents debats generats en torn a qui és el millor futbolista de tots els temps.

I ara les Açores

Fa tres dies que vaig arribar a São Miguel. Estaré aquí (al menys) sis mesos, treballant al Centro de Vulcanologia e Avaliação de Riscos Geológicos da Universidade dos Açores. És la tercera universitat que compta amb els meus serveis però la primera que, en lloc de fer-ho per la meva formació filosòfica, m’accepta pels meus coneixements de psicologia social i gestió de riscos.

Entendre, entendre's i desentendre's

Hi ha enteniment operatiu i regulatiu. Cap dels dos és unívoc però només l’enteniment regulatiu exigeix reflexió, que pot ser reglada, institucionalitzant un enteniment particular, i d’aquí sorgeix la disciplina.

Nostàlgies medievals?

Els poders fàctics del juancarlisme volen dinamitar Podemos, però des d’aquí s’assumeix la seva lògica: dictadura vs democràcia.

Filosofia

El filòsof assumeix l’absolut i la relativitat sense ser absolutista ni relativista, perquè no li satisfà haver d’esdevenir sacerdot o mercader. L’un nega el canvi, l’altra el clama; a l’un li calen límits, a l’altre li fan nosa. Ambdós prometen i tornen (i retornen) malgrat prometin (i tornin a prometre) el contrari.

La fatal circularitat

John Maynard Keynes deia que “darrera de cada idea sobre la societat hi ha un economista o un filòsof polític que prèviament l’ha teoritzat”. Com bon liberal, Keynes encertava sent ambigu, car darrera de cada economista i filòsof polític hi ha certament una societat determinada i determinant.

Ètica tràgica

En l’estela del realisme polític britànic (Edward H. Carr, Isaiah Berlin, Stuart Hampshire, Bernard Williams...), Simon Critchley manté que el monoteisme polític (fonamentalismes abrahàmics, democràcia liberal, wilsonisme...) suposa llençar benzina al foc: una celebració perversa de la diversitat humana.