L'interès econòmic no és legítim?

N’hi ha que volen desligitimar el procés català apel.lant que està motivat per interessos econòmics. Pot haver-hi una crítica més ridícula? Des de la independència holandesa del segle XVI, gairebé tots els procesos sobiranistes s’han mogut –tot i que no exclusivament– per interessos econòmics, sigui per qüestions d’impostos, d’apropiació de recursos, de gestió d’un territori, etc. 

Pablo Iglesias i l'esquerra acadèmica

Pablo Iglesias diu públicament que cal substituir la dicotomia dreta/esquerra per la de dictadura/democràcia. D’aquesta manera vincula la seva imatge amb l’esquerra acadèmica nord-americana (Rorty, Butler, Hardt...) i, per tant, amb l’hegemònica síntesi sublim entre els ideòlegs anticomunistes i antimarxistes dels anys 60 (McNamara, Aron, Bell...) i el pobrisme,

Enteniments

Potser els grans filòsofs poden comptar-se amb els dits d’una mà (Aristòtil, Spinoza, Leibniz, Hegel…). Potser podem dir el mateix dels grans científics (Galileu, Newton, Darwin, Einstein…). No obstant això, alguns redueixen la filosofia a la literatura (“discursos”, “textos”,…) i la ciència a la tècnica o al càlcul.

La perillosa ficció del consens

La filosofia política ha estat segrestada per l’ètica per entendre el consens com l’eix de la reflexió pràctica. Malgrat tot, el consens és una ficció que cal criticar pel fet d’entendre’l.

La tertúlia mediàtica o la caverna postmoderna

Amb la postmodernitat advé un nou valor públic: l’opinió. No condiciona tota la societat occidental, però n’és força activa. Mentre que la postmodernitat és una situació sociohistòrica, el postmodernisme és producte dels intel.lectuals orgànics de les condicions postmodernes.

Misèries europees

Mentre els mitjans de comunicació espanyols només parlen de l’amenaça d’ebola (obviant les retallades en sanitat), la realitat segueix recordant que Rússia segueix sent Rússia. El fet que Europa sigui una vil vassalla dels EUA tornarà a passar factura als europeus. 

Coses que no s’han d’obviar

Aquests dies d’ofensiva contra Gaza he rellegit algunes reflexions sobre el que hipòcritament en diem “conflicte d’Orient mitjà”. Al respecte, coincideixo amb Edward Said i Danilo Zolo: no és un problema de musulmans o jueus, ni d’un xoc à la Huntington entre religions, sinó un efecte del sionisme.

Les ideologies occidentals

Durant la Guerra Freda alguns autors defensaren que només podem parlar de tres postures polítiques radicals, a saber: el liberalisme, el cristianisme i el comunisme. Aquesta tesi es va marginar amb la ideologia de la fi de les ideologies i l’hegemonia postmodernista consegüent,

L’eterna fal·làcia

El cristianisme és un ciment d’Occident i pel qual a les societats occidentals podem trobar gent obsessionada amb el dualisme entre el cos i l’ànima, tot afavorint l’ànima segons un suposat lliure albir. Aquest dualisme s’ha formulat en diversos contextos amb parells com ‘physis-polis’, ‘profà-sagrat’, ‘objectiu-subjectiu’, ‘mecanisme-vida’, ‘natura-cultura’, ‘ciències-humanitats’, ‘fet-valor’, ‘cervell-ment’, ‘sistema-sentit’, ‘representació-expressió’, etc.,

La no-violència com a feixisme

Els partidaris de la no-violència són feixistes passius. Sota l’experiència de la Gran Guerra i l’auge del wilsonisme, Max Weber advertí que excloure l’alternativa d’una resposta violenta no garanteix la pau i a més tendeix a ser un principi autodestructiu.