L’espai cristià-atlantista que
es constitueix arran de la I Guerra Mundial i que ara més o menys representa el
Parlament Europeu ha viscut sempre amb tenses relacions entre –dit en termes
spinozistes– populus i multitudo. 
El virrei Bauzà no ha tingut mai bons assessors ni és un exemple de carisma. Tanmateix, per la
seva boca no només surt una catalanofòbia esperpèntica (la qüestió de la
llengua als països catalans sembla equivalent a la de l’evolució als EUA) sinó
que la seva retòrica espanta a qualsevol que l’escolti. 
Si bé és possible que, com deia Aristòtil, les
creences són accions en potència, del que no hi ha dubtes és que la ciència i
la tècnica potencien les accions. Arrel d’aquí podem apel.lar que el
desenvolupament científic i tècnic no ens fa moralment millors ni pitjors, però
ens fa ser més efectius. 
