Noranta-nou paraules

Alguns m’han comentat la idea de fer un blog a on cada entrada té noranta-nou paraules. Alguns ho veuen bé, a més d’original, tot fent-me notar que és més bo de seguir un blog on l’encarregat sembla més voler suggerir que no pas adoctrinar.
Alguns, més crítics, diuen que legitimo el fast-thinking i, per tant, m’empasso el parany del “pensament feble”, obviant l’argumentació i la reflexió. Al meu parer, però, el que pretenc és una mena de provocació, no sols en sentit ordinari, sinó en el sentit originari, el que apareix a la Roma republicana: Provocatio és convocar assemblea.