La filosofia després de Hegel

En cert sentit, Hegel és l’últim gran filòsof. Després d’ell la filosofía es divideix entre fills (més o menys bastards) de Comte i Marx: positivistes (materialistes formalistes) i marxistes (materialistes històrics).
Ambdues famílies heterogènies s’aniran constituint irregularment tot discutint amb diferents ciències. Els que es desmarquen d’aquesta dicotomia, arran de Schelling (com advertí Lukács), són escriptors i/o buròcrates extemporanis que en termes generals han perdut el sentit crític de la realitat. Bàsicament, no assumeixen dues premises de l’experiència moderna: el món (incloent l’humà) és radicalment complex i pot ésser feliçment intervingut. Per alguna raó, aquesta experiència desborda moltes sensibilitats.