Com éser un bon posmodern

Condemna científics i filòsofs, perquè alguns antirracionalistes que idolatres (normalment enfants terribles de l’àrea OTAN) decidiren que cal triar entre ésser botxí racionalista o construir místiques utopies. Redueix l’ontologia a l’epistemologia, identifica epistemologia i llengua vernacla, i digués –amb arrogància i sense contrarèplica– que implica imposicions a innocents, que són tots aquells que tu vulguis.

Qui tem a la filosofia?

Crec que no és habitual que un llicenciat en Filosofia treballi en un Departament de Geociències. Però aquesta experiència m’està fent pensar que ignorar què és la filosofia respon a certa incomoditat associada al “filòsof”. 

Voluntarisme sobre Marx

Amb vint-i-sis anys Marx escrigué que “fins ara [vers la meitat del segle XIX] els filòsofs han interpretat el món, però el que cal és transformar-lo”. Posteriorment, Marx visqué i atengué revolucions arreu d’Europa, la Guerra Civil Americana, la Primera Internacional, la fundació del Deutsche Bank, la Comuna de París, la unificació alemanya, l’aparició de la biologia i la psicologia modernes i difusions d’invents com el telèfon o el termòmetre.

La importància del passat

El judici feixista pel qual el passat no té gaire importància, car la història és ficció interessada, ha condicionat les ciències socials i humanes des que aparegué el post-liberalisme.

De la filosofia a la política

Al segle XVII, Francis Bacon presentà tres al.legories del filòsof que encara motiven la reflexió: com aranya, formiga i abella, totes tres segons les corresponents biologies primàries. Efectivament, per tal de sobreviure, l’aranya construeix teranyines amb matèries primeres pròpies, la formiga construeix formiguers amb materials sel.leccionats segons interessos estipulats, l’abella construeix ruscos tot manipulant coordinadament materials preexistents. 

La dreta contra conservadors i reaccionaris

Identificar “la dreta” amb “els conservadors” o “els reaccionaris” pot resultar anacrònic. Des de la Guerra Freda, mentre les classes populars cedien als encants de la democràcia liberal, el referent efectiu contra l’statu quo (és a dir, l’actor neoliberal) 

Açores: europees o americanes?

Als anys seixanta va haver una migració massiva d’açorians cap els EUA i Canadà com a resposta políticament acordada als efectes d’un impactant desastre natural.

Una història que sembla repetir-se

Macià declarà la República Catalana dins la Confederació Ibèrica. Posteriorment Companys declarà l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Ambdós eren republicans catalanistes d’esquerres que volien trencar amb el supremacisme de Madrid, tot potenciant Catalunya.

Relativismes

Quan hi ha divisions del treball (remunerat, voluntari o forçat) també hi ha relativitat antropològica. Quan el treball està distribuït territorialment apareix la política i relacions de poders que tendencialment estabilitzen, potencien i inclús naturalitzen la relativitat esmentada.

D'heretgies modernes

Entenc, d’acord a Alain Badiou, que l’esquerra política suposa una tradició plural i complexa que apareix amb la Revolució Francesa i que es va expressant amb generacions diferenciades (fins i tot contradictòries) tot comportant diferents maneres d’entendre el comunisme.

La resistència al País Valencià

Fa uns dies que corre per la xarxa un documental sobre la darrera Diada del País Valencià. Un cop més, se’ns mostra una societat valenciana perpètuament en conflicte, la qual cosa serveix a blaveros del nord per a desentendre’s d’un conjunt de problemes (socials, econòmics, polítics, culturals) que afecten particularment als països catalans;

Spinoza i Hegel

Probablement els dos filòsofs més grans de la Modernitat són Spinoza i Hegel. No és casualitat que el filòsof que més a influït des d’Aristòtil, que és Marx, fos una combinació dels dos.