La filosofia després de Hegel

En cert sentit, Hegel és l’últim gran filòsof. Després d’ell la filosofía es divideix entre fills (més o menys bastards) de Comte i Marx: positivistes (materialistes formalistes) i marxistes (materialistes històrics).

Per una Europa de les regions

Cal Europa, perquè vivim en un món global i perquè els europeus no podem seguir depenent dels EUA en qüestions econòmiques i militars. En aquest sentit paga la pena l’allunyament d’Alemanya respecte dels nord-americans, sempre i quan sigui apostant per un model d’integració europea per tal d’assolir la independència política dels europeus. 

Un debat cabdal d'entreguerres

 

Després de la Primera Guerra Mundial, durant allò que Carr anomenà la crisi dels vint anys, s’estableix un debat filosòfic cabdal, on s’exposaren tres filosofies vinculades amb diferents ideologies occidentals que segueixen d’actualitat, malgrat les habituals tergiversacions degudes a la manca d’una lectura crítica sobre l’experiència de la Guerra Freda. 

El relativisme és un positivisme militant

La relativitat és una experiència elemental dels humans que són realitzats en societats mínimament complexes. El relativisme, contràriament, implica la defensa de la relativitat, com si hagués de ser defensada pel fet mateix d’existir. 

Mirar enrere

Sense passat no hi ha autoritat, sense autoritat no hi ha passat. Les societats humanes (triomfants o projectades) es justifiquen amb un passat, sigui mitològic (politeista, monoteista, heroic...) o historiogràfic (que no és mai neutral). 

Animals polítics?

Per què diem que som animals polítics? Per què insistim a dir quelcom que les ciències biològiques i psicològiques contradiuen des del segle XIX? L’insistent rebuig d’algunes evidències ha portat a tergiversar el llenguatge, la lògica i l’experiència, fins a dir que “tot és polític” o que el que es diu raonadament té una perversa intenció política. 

Filosofar és rebutjar abstraccions

Una experiència que encara tinc molt sovint és que em retreguin que la filosofia tracta sobre coses molt abstractes. Aquesta valoració me sol arribar com un intent de crítica per part d’amics científics i alumnes, però també hi ha col.legues que estudiaren Filosofia i que d’alguna manera la mantenen.

Esquerres

L’esquerra política és un invent modern que, com no pot ser d’altra manera, respon a un seguit de processos sociohistòrics multicausals. Tanmateix, com que no és una mera abstracció sinó una generalització

El treball i la democràcia

Treballar és un càstig pel llegat judeocristià i manca de llibertat pel llegat grecoromà. Capitalisme i marxisme tenen en comú una idea que contradiu tots dos llegats: el treball dignifica. Treballar, però, no té la mateixa finalitat per als dos:

Capital i avenir

Filosòficament, el capital no és necessàriament dolent, sinó un fet (o conjunt de fets i problemes) que ha determinat la història occidental almenys des del segle XVI i, per tant, al món sencer.

Profetes arreu

Spinoza deia que l’espècie humana es mou per pors i esperances, les quals són narrades pels profetes amb finalitat pràctica tot menyspreant filosofia i ciència. La tasca profètica no és gens estranya en la modernitat; la trobem, per exemple, en els tertulians i en allò que Gramsci anomenà “l’intel.lectual orgànic”.

La metafísica post-liberal en tres punts

El primer té Margaret Thatcher com a referent i s’inclou en el dogma que no hi ha societat, només individus i els seus lligams immediats.

Darvinista? Marxista?

En cert sentit, declarar-se “darvinista” o “marxista” és un parany postmodernista o bé fruit de nostàlgies per una escolàstica. Ningú no diu que és “copernicanista”, “mendeleievista” o “edisonianista” pel fet de rebutjar el geocentrisme, assumir la taula periòdica o acceptar l’ús de la llum elèctrica. 

Aristòtil i Nietzsche sobre el coneixement

Aristòtil deia que l’ésser humà tendeix a conèixer. Per què? Al seu parer, per curiositat. D’aquesta tendència pot esdevenir un coneixement instrumental, l’objecte del qual és la utilitat immediata, i també un altre diferent que atén les regularitats.

Quan cau l’objectivisme

Una gran aportació del marxisme és la crítica a la tendència reificant de les relacions existents. La “filosofia” adient a aquesta tendència és l’objectivisme.

Tot és poder

La idea segons la qual “tot és poder”, que tant de ressò té dels anys seixanta ençà, no és ben bé original. En cert sentit és inherent a l’animisme, que segons alguns antropòlegs és una situació originària de l’espècie humana.

"Mallorca for sale"

Mentre alguns mostren Mallorca com un paradís i altres diuen que el catalanisme és un problema, Canyamel apareix com un epítom actual de l’illa. El seu web és trilingüe (en castellà, anglès i alemany, és clar), però estranya que encara no hi hagi oferta en rus. 

Si la cosa va de civilitzacions...

Els mitjans audiovisuals estan fent la seva tasca d’acord a un seguit d’interessos, perquè no pot ser d’una altra forma. En ple gener semblava que ja tenien la notícia de l’any: el cas Charlie Hebdo, la qual cosa re-engegava en la opinió pública la paranoia de les civilitzacions. 

Noticiar follies

Diversos professionals diuen que el copilot responsable de l’estavellament als Alps no era depressiu, sinó un narcisista. Alguns inclús denuncien que s’està estigmatitzant els malalts mentals. Aquestes valoracions trenquen un altre cop la versió oficial.