Un dels dogmes més exitosos de
l’actualitat és que ja no hi ha ideologies. En comptes d’haver-hi un món
dividit per intencionalitats ideològiques que tendeixen a xocar entre si, la nova
realitat és un espai imaginari format per mònades, cadascuna única, immanent i susceptible de convergir amb la resta. La tragèdia és contingent i perversa. Si Leibniz fos viu tindria més raons que mai per dir allò que el nostre és el millor dels mons possibles. Però valoracions com aquesta són el quid de tota ideologia, sovint proferides pels que pensen que només els altres estan afectats per ideologies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada