Després de la Primera Guerra
Mundial, durant allò que Carr anomenà la crisi dels vint anys, s’estableix un
debat filosòfic cabdal, on s’exposaren tres filosofies vinculades amb diferents
ideologies occidentals que segueixen d’actualitat, malgrat les habituals
tergiversacions degudes a la manca d’una lectura crítica sobre l’experiència de
la Guerra Freda.
Les tres compartien la qüestió que als seixanta es traduirà com el problema de la correspondència entre món i llenguatge. Mentre marxistes el relativitzaren i analítics miraven de neutralitzar-lo, els antiracionalistes l’absolutitzaren. D’això, l’antropologia acrítica que entén la llibertat espiritual com l’alternativa al “capital” i “l’Estat” n’és una conseqüència.
Les tres compartien la qüestió que als seixanta es traduirà com el problema de la correspondència entre món i llenguatge. Mentre marxistes el relativitzaren i analítics miraven de neutralitzar-lo, els antiracionalistes l’absolutitzaren. D’això, l’antropologia acrítica que entén la llibertat espiritual com l’alternativa al “capital” i “l’Estat” n’és una conseqüència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada