Filosòficament, el
capital no és necessàriament dolent, sinó un fet (o conjunt de fets
i problemes) que ha determinat la història occidental almenys des del segle XVI i, per tant, al món sencer.
El capital (com a sinècdoque del capitalisme) suposa una forma moderna d’apropiació de recursos materials i humans, la particularitat de la qual és la relativització de les justificacions sobrenaturals i la possibilitat efectiva d’una apropiació indefinida. No obstant això, sabem que l’apropiació indefenida és alarmantment riscosa en termes físics i polítics, si més no mentre s’obvien les connexions economia-ecologia i de la política amb el subjecte-espai.
El capital (com a sinècdoque del capitalisme) suposa una forma moderna d’apropiació de recursos materials i humans, la particularitat de la qual és la relativització de les justificacions sobrenaturals i la possibilitat efectiva d’una apropiació indefinida. No obstant això, sabem que l’apropiació indefenida és alarmantment riscosa en termes físics i polítics, si més no mentre s’obvien les connexions economia-ecologia i de la política amb el subjecte-espai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada