Karl Marx deia a Pierre-Joseph Proudhon que
un anarquista és un home amb cor en un món sense cor. Com demostrà, els ideals poden moure’t, però
la realitat et mou.
Durant la Guerra Civil Espanyola es cantava
allò de “nada pueden bombas donde sobra corazón”, mentre Unamuno ja advertia
que els feixistes guanyarien malgrat no convencessin. Uns anys abans, Francesc Ferrer i
Guàrdia fou afusellat; posteriorment, Albert Camus recordava que la seva
generació aprengué amb Espanya que tenir raó no garanteix res. La memòria no serveix només per acusar als
altres i assolir identitats resistents, sinó per extraure’n lliçons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada