He rellegit un llibret d’Humberto Maturana que he trobat
a internet. Quan era estudiant –i amb l’empenta d’algun professor de la UB–
Maturana em va influir molt. Però tot canvià arran d’estudiar la crítica
definitiva a l’autopoiesis que Danilo Zolo publicà als anys 80.
A hores d’ara veig al Maturana
com un biòleg predarvinista que, lliurat a un fonamentalisme de la tolerància, viu ofuscat per intuïcions que li van donar èxit i acaba per no tolerar la realitat. Reflexionar
no comporta haver d’acceptar diferents interpretacions (que pot estar bé) sinó assabentar-te que algunes interpretacions mostren que la realitat t’obliga.
A hores d’ara veig al Maturana
com un biòleg predarvinista que, lliurat a un fonamentalisme de la tolerància, viu ofuscat per intuïcions que li van donar èxit i acaba per no tolerar la realitat. Reflexionar
no comporta haver d’acceptar diferents interpretacions (que pot estar bé) sinó assabentar-te que algunes interpretacions mostren que la realitat t’obliga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada