Quan hi ha divisions del treball (remunerat,
voluntari o forçat) també hi ha relativitat antropològica. Quan el treball està
distribuït territorialment apareix la política i relacions de poders que
tendencialment estabilitzen, potencien i inclús naturalitzen la relativitat
esmentada.
Arran d’aquí pot haver-hi
relativitat epistèmica (objecte de ciències socials i humanes) i epistemològica (objecte
filosòfic). En aquesta distinció han insistit Robert Merton, Donald Davidson, Bernard
Williams, Lorraine Daston, Ian Hacking, Harry Frankfurt i (després d’anys
jugant a l’enfant-terriblisme) Maurizio
Ferraris i Bruno Latour. Acceptant l’assenyalat se’ns apareix un ventall de
possibilitats entre l’escepticisme prudent i l’anarco-racionalisme. La resta és impostura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada