Identificar “la
dreta” amb “els conservadors” o “els reaccionaris” pot resultar anacrònic. Des de la
Guerra Freda, mentre les classes populars cedien als encants de la democràcia
liberal, el referent efectiu contra l’statu quo (és a dir, l’actor neoliberal)
s’ha declarat enemic de “l’esquerra” i, intentant
subsumir la realitat al capitalisme, ha actuat com a revolucionari radical,
subvertint-lo tot de dalt a baix. Això
ho han sabut intuir gent tan diferent com Terry Eagleton i Antonio Escohotado.
Conservadors i reaccionaris d’avui són, per exemple, els que defensen
l’autoritat acadèmica o l’Estat de Benestar, que en termes d’efectivitat són
virtualment marginals.
s’ha declarat enemic de “l’esquerra” i, intentant
subsumir la realitat al capitalisme, ha actuat com a revolucionari radical,
subvertint-lo tot de dalt a baix. Això
ho han sabut intuir gent tan diferent com Terry Eagleton i Antonio Escohotado.
Conservadors i reaccionaris d’avui són, per exemple, els que defensen
l’autoritat acadèmica o l’Estat de Benestar, que en termes d’efectivitat són
virtualment marginals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada