Des que va caure l’URSS, els buròcrates de qualssevol institució internacional
apel.len al multilateralisme. La multilateralitat (que no multilateralisme!) implica que forces espacialment distants es coordinin per
mitigar riscos que trenquen estàndards de normalitat, i és normal en qualsevol sobirania
no militaritzada posterior a la II Guerra Mundial.
Recentment, per qüestions de solidaritat o neocolonialistes, també s’ha
normalitzat a nivell global, tot responent a desastres naturals o conflictes armats. La mala fe rau en menystenir una ètica crítica quan parts implicades en la
multilateralitat dissenten d’una estratègia de mitigació. Per això, quan idealistes i realistes discrepen, guanyen els
buròcrates.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada