Amb la
irrupció del procés sobiranista, han sorgit voluntats de (des)legislar la vida
humana com si fos quelcom abstracte, independent de la història real, d’allò
que Maquiavel anomenava la “verità effetuale”.
Hem
vist catalanistes hipòcrites, també anticatalanistes hipòcrites, debats bizantins
sobre la modernització i defensa de Catalunya, i romàntics nostrats: els
anarquistes, els quals sovint depenen tant de plantejaments occidentals del XIX que tendeixen a reduir els debats sociopolítics a la qüestió de l'Estat-nació. No
obstant això, haurien de condemnar tota lluita anticolonial i també la
resistència a la globalització, car ambdues són impossibles sense defensar
fronteres i idiosincràsies.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada