Acabo de llegir una obra d’Antonio Escohotado, on sembla que va establir la metafísica de la seva
darrera trilogia. Postula que hem
passat d’un univers newtonià al d’Ilya Prigogine (a qui agudament Gustavo Bueno qualificà de “presocràtic” i, per tant, pre-filosòfic).
No obstant això, aquest nou univers és ben adient als referents del liberalisme europeu (Benjamin Constant, Herbert Spencer, Isaiah Berlin, etc.). Tampoc estranya que –com a lúcid idealista– Escohotado tingui prioritat per la matemàtica/física en detriment de la biologia/zoologia. Malgrat tot, com deia Borges, la història de la filosofía és una eterna baralla entre Plató i Aristòtil.
No obstant això, aquest nou univers és ben adient als referents del liberalisme europeu (Benjamin Constant, Herbert Spencer, Isaiah Berlin, etc.). Tampoc estranya que –com a lúcid idealista– Escohotado tingui prioritat per la matemàtica/física en detriment de la biologia/zoologia. Malgrat tot, com deia Borges, la història de la filosofía és una eterna baralla entre Plató i Aristòtil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada