Mentiders caritatius?

Qui no creu en la veritat aleshores creu que no diu veritats. Conseqüentment podriem suposar que és un mentider. També hi cap la possibilitat que sigui un “cristià ateu” com Vattimo o com el San Manuel Bueno d’Unamuno.
Aleshores és possible que pensi que el llenguatge s’ha d’expressar sols pels efectes moralitzadors i, així doncs, la veracitat queda substituïda per la caritat. Aquí, com recorda Ferraris, la connexió entre Kant i els posmodernisme també és clara: en cas que hi hagi un conflicte de “racionalitats”, hem de prioritzar la “racionalitat pràctica” per sobre de la “racionalitat teòrica”.