El primer té Margaret Thatcher com a referent i s’inclou en el dogma que no hi ha societat, només individus i els
seus lligams immediats.
El segon té a veure amb la reacció fonamentalista del
segle XVII que apel.lava la tolerància com
a petició de principi contra allò que amenaçava els privilegis del clergat
i els nobles. No és casual que Hobbes i Spinoza fossin crítics de la tolerància
alhora que argumentaven la preeminència del poder civil per sobre del religiós.
El tercer ens remet a Goebbles, qui per mitjà de la propaganda entengué la veritat com efecte propagandístic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada