Aristòtil deia que l’ésser humà tendeix a conèixer. Per què? Al seu
parer, per curiositat. D’aquesta tendència pot esdevenir un coneixement
instrumental, l’objecte del qual és la utilitat immediata, i també un altre diferent
que atén les regularitats. 
En virtut de les regularitats conegudes hi ha
diferents concepcions de l’ésser i conseqüentment diferents coneixements que, per costum
programat i inventat, generen coneixement al marge de la utilitat immediata i de
la unicitat científica. Segons Nietzsche, el coneixement és un invent d’impostors
per imposar una imatge del món. Per què? Perquè potser era un impostor o bé li mancava
curiositat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada