Aristòtil i Nietzsche sobre el coneixement

Aristòtil deia que l’ésser humà tendeix a conèixer. Per què? Al seu parer, per curiositat. D’aquesta tendència pot esdevenir un coneixement instrumental, l’objecte del qual és la utilitat immediata, i també un altre diferent que atén les regularitats.
En virtut de les regularitats conegudes hi ha diferents concepcions de l’ésser i conseqüentment diferents coneixements que, per costum programat i inventat, generen coneixement al marge de la utilitat immediata i de la unicitat científica. Segons Nietzsche, el coneixement és un invent d’impostors per imposar una imatge del món. Per què? Perquè potser era un impostor o bé li mancava curiositat.