“Espanya”, “catalans”, “pobles d’Europa”,
“emprenedors”, “classe treballadora”... formen part del lèxic que estan fent
servir alguns candidats al Parlament europeu. Són expressions que remeten a
subjectes polítics més o menys virtuals, contràriament al maniqueisme “xusma/gent
decent” que empra constantment la formació Podemos.
Un discurs així pot ser cabdal per –com diuen alguns dels seus representants– fer-se amb l’hegemonia. El problema és fer-ne d’això una finalitat amb connotacions mil.lenaristes (com si la política fos una cursa terminal!), i molts militants de Podemos força lúcids ho saben. Però sembla ser que els usos i abusos del pensament de Gramsci són inesgotables.
Un discurs així pot ser cabdal per –com diuen alguns dels seus representants– fer-se amb l’hegemonia. El problema és fer-ne d’això una finalitat amb connotacions mil.lenaristes (com si la política fos una cursa terminal!), i molts militants de Podemos força lúcids ho saben. Però sembla ser que els usos i abusos del pensament de Gramsci són inesgotables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada