En l’estela del
realisme polític britànic (Edward H. Carr, Isaiah Berlin, Stuart Hampshire,
Bernard Williams...), Simon Critchley manté que el monoteisme polític (fonamentalismes abrahàmics,
democràcia liberal, wilsonisme...) suposa llençar benzina al foc: una
celebració perversa de la diversitat humana.
No hi ha justícia sense agonisme irreductible, on totes les parts implicades són legítimes i conserven les disposicions de destruir l’altre. Només amb aquesta experiència l’ètica deixa de ser un problema retòric o existencial i esdevé polític. Ara bé, en comptes de tornar a Maquiavel o Weber, Critchley clava la mirada vers Èsquil. Haurem d’estar atents als seus propers escrits.
No hi ha justícia sense agonisme irreductible, on totes les parts implicades són legítimes i conserven les disposicions de destruir l’altre. Només amb aquesta experiència l’ètica deixa de ser un problema retòric o existencial i esdevé polític. Ara bé, en comptes de tornar a Maquiavel o Weber, Critchley clava la mirada vers Èsquil. Haurem d’estar atents als seus propers escrits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada