No és casualitat que el principal
referent del racionalisme, Descartes, sigui alhora el principal referent de l’escepticisme
crític. En comptes de fer com els dogmàtics, Descartes dubtà de tot i
establí una metodologia per a qüestionar el que no pogués demostrar. No obstant
això, al menys podem parlar-ne de dos tipus de racionalisme.
D’una banda, el racionalisme propedèutic, amb referents com Spinoza, referent del materialisme; d’altra, el sistemàtic, amb referents com Leibniz, referent de l’idealisme. Un té una concepció epistemològica de l’statu quo, l’altra ontològica. I també n’hi ha d’antirracionalistes: aquells que tenen una concepció psicologista de l’statu quo.
D’una banda, el racionalisme propedèutic, amb referents com Spinoza, referent del materialisme; d’altra, el sistemàtic, amb referents com Leibniz, referent de l’idealisme. Un té una concepció epistemològica de l’statu quo, l’altra ontològica. I també n’hi ha d’antirracionalistes: aquells que tenen una concepció psicologista de l’statu quo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada