El filòsof
assumeix l’absolut i la relativitat sense ser absolutista ni relativista,
perquè no li satisfà haver d’esdevenir sacerdot o mercader. L’un nega el canvi,
l’altra el clama; a l’un li calen límits, a l’altre li fan nosa. Ambdós
prometen i tornen (i retornen) malgrat prometin (i tornin a prometre) el
contrari.
Però el filòsof és una oportunitat excepcional de la foscor. La filosofia és aptitud, l’esforç per entendre sense fe ni benefici; el seu àmbit és una entesa ben entesa mancada d’ànsies de seguretat i assegurança. La filosofia és el comerç reflexiu de la causalitat, contrari al sobrenaturalisme.
Però el filòsof és una oportunitat excepcional de la foscor. La filosofia és aptitud, l’esforç per entendre sense fe ni benefici; el seu àmbit és una entesa ben entesa mancada d’ànsies de seguretat i assegurança. La filosofia és el comerç reflexiu de la causalitat, contrari al sobrenaturalisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada