Els poders
fàctics del juancarlisme volen dinamitar Podemos, però des d’aquí s’assumeix la
seva lògica: dictadura vs democràcia.
Ells són els bons i els
llestos, i confien en la concepció escolàstica segons la qual tothom que no
sigui impur (“casta”) té una potencialitat que pot harmonitzar-se amb la resta
i fer possible la Civitas Maxima. Però resulta que vivim a societats complexes
on aquestes dosis d’optimisme serveixen només a l’àmbit propagandístic. Per
això els poders fàctics els acusen d’indisciplinats, ells diuen que no són
dogmàtics, i mentrestant tasten la pluralitat existent tot confonent la
política amb la “performance sociològica”.
Ells són els bons i els
llestos, i confien en la concepció escolàstica segons la qual tothom que no
sigui impur (“casta”) té una potencialitat que pot harmonitzar-se amb la resta
i fer possible la Civitas Maxima. Però resulta que vivim a societats complexes
on aquestes dosis d’optimisme serveixen només a l’àmbit propagandístic. Per
això els poders fàctics els acusen d’indisciplinats, ells diuen que no són
dogmàtics, i mentrestant tasten la pluralitat existent tot confonent la
política amb la “performance sociològica”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada