Gent lúcida però no pas d’esquerres,
com Alain de Benoist o Antonio Escohotado, entenen l’esquerra d’una manera que la
neutralitza: la identifiquen amb el pobrisme i, per tant, amb l’ideari
del cristianisme primitiu.
El problema és que els es consideren d’esquerres s’identifiquin
amb el pobrisme, tot assumint el maniqueisme cristià entre “autoritat” i “bé”,
entre “Cèsar” i “Déu”, afavorint així el populisme. En tot cas, però, l’esquerra
estricta neix amb el jacobinisme, que no sols rebutja el pobrisme sinó que propugna l’excel.lència (igual que el marxisme polític) perquè refusa societats basades en privilegis
i en l’oferta i la demanda.
El problema és que els es consideren d’esquerres s’identifiquin
amb el pobrisme, tot assumint el maniqueisme cristià entre “autoritat” i “bé”,
entre “Cèsar” i “Déu”, afavorint així el populisme. En tot cas, però, l’esquerra
estricta neix amb el jacobinisme, que no sols rebutja el pobrisme sinó que propugna l’excel.lència (igual que el marxisme polític) perquè refusa societats basades en privilegis
i en l’oferta i la demanda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada