Un dels aspectes
més curiosos dels intel.lectuals contemporanis és la simpatia vers els sofistes
clàssics. Al contrari que els presocràtics i els tràgics, els sofistes
convidaven a rebutjar l’enteniment regulatiu alhora que reduïen tota teoria i
pràctica a la retòrica.
L’èxit de la sofística no sols fou correlatiu a la
crisi de la democràcia i prosperitat gregues sinó que motivà l’aparició de la filosofia
amb Plató i Aristòtil, tots dos crítics radicals de la sofística. La paradoxa rau
en què després de vint-i-cinc segles de crítica als formalismes encara hi hagi sofistes, tant si volen anomenar-se tertulians o postmoderns.
L’èxit de la sofística no sols fou correlatiu a la
crisi de la democràcia i prosperitat gregues sinó que motivà l’aparició de la filosofia
amb Plató i Aristòtil, tots dos crítics radicals de la sofística. La paradoxa rau
en què després de vint-i-cinc segles de crítica als formalismes encara hi hagi sofistes, tant si volen anomenar-se tertulians o postmoderns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada