Hi ha proposicions morals que semblen universals, com no matar, no furtar, no mentir, etc. Els cristians i els kantians pensen que això permet establir legislacions globals i cosmopolites, tot obviant, des del sobrenaturalisme, la relació que hi ha entre ètica i economia-ecologia, la qual desborda i condiciona els anhels i les concepcions de llibertat.
No obstant això, què vol dir “matar” quan consumir aparells electrònics suposa la mort d’africans? Què vol dir “furtar” en temps de neocolonialisme? Què vol dir “mentir” en un món mercantilitzat? I què vol dir “ser moral” quan no tothom és cristià o kantià?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada