Tot per la nova audiència

L’administració a curt-termini i el màrqueting moralista, tots dos desideologitzadors i connivents amb voluntarismes, encapçalen els mitjans d’aquells que ara es conceben com nous redemptors espirituals. 
McNamara, Drucker o Abrams n’estarien orgullosos. Allò de “la soca més s’enfila com més endins pot arrelar” ja no té gaire consideració, però el parany rau en concebre-la com a pura herència en virtut d’un progrès monolític. Per dues raons: no es tracta d’assumir herències sinó d’establir-les amb criteri interessat i pol.lèmic; no hi ha res més manipulable que qui està mancat d’autoconsciència identitària material-històrica. Benjamin i Adorno esdevenen més necessaris que mai.