A les Açores vaig experimentar (malgrat complexitats) que
la gent pot estimar públicament la seva nació sense que l’increpin. La qüestió nacional
pot resultar absurda fora d’Europa, però és clau per entendre la història i l’avenir
dels europeus.
Amb tot, pressuposar lligams entre Mallorca i
Madrid en igualtat de condicions que amb Barcelona o València (ni parlem-ne
quan li fan preeminència) resulta sospitós per a qualsevol historiador,
sociolingüista o economista internacional. És cert que “el nacionalisme es cura
viatjant”; almenys jo, com més enfora de ca nostra, més enfora m’he posicionat
de l’únic nacionalisme que se m’imposà: l’espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada