L'agonia del postmodernisme

El postmodernisme agonitza, perquè és un negoci massa suculent com per enterrar-lo definitivament. No obstant això, són molts els que acusen Ferraris d’encapçalar una mena de retorn al realisme ingenu pre-kantià.  

Curiosament, el que no diuen –perquè la majoria són kantians de base, més o menys escolàstics, i per tant tenen una concepció reduccionista de la Modernitat– és que Kant va obviar els corrents radicals moderns que després desenvoluparien Darwin i Marx. Tanmateix, confonen la ‘consciència de la relativitat’ i el ‘relativisme’ (així com no diferencien entre ‘pluralitat’ i ‘pluralisme’) i postulen arbitràriament que l’alternativa al subjectivisme és l’objectivisme.