Els intèrprets materialistes d’Spinoza (Balibar, Negri,
etc.) diuen que el potencial de Heidegger ja es troba a l’spinozisme, que mai va
analitzar. Ara bé, Heidegger confon reificacions/abstraccions amb objectivacions/generalitzacions,
tot ficant-les indistintament en el camp de l’òntic i obviant la distinció
spinoziana entre primer i segon ordre d’enteniment.
Desconsidera així la separació entre l’enteniment operatiu/tècnic i regulatiu/estructural tot inferint que tota concepció humana és discurs que s’autolegitima. La distinció spinoziana entre teologia/religió/sobrenaturalisme i filosofia/ciència/naturalisme s’oblida. Però n’hi ha més: Heidegger etziba que els discursos amaguen l’Ésser, que des de la concepció spinoziana de Déu/Natura se’ns mostra com excessivament patètic.
Desconsidera així la separació entre l’enteniment operatiu/tècnic i regulatiu/estructural tot inferint que tota concepció humana és discurs que s’autolegitima. La distinció spinoziana entre teologia/religió/sobrenaturalisme i filosofia/ciència/naturalisme s’oblida. Però n’hi ha més: Heidegger etziba que els discursos amaguen l’Ésser, que des de la concepció spinoziana de Déu/Natura se’ns mostra com excessivament patètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada