Spinoza argumentà que la Bíblia era una eina de politització
massiva perquè els discursos que conté són pre-acceptats a les societats
orgàniques: agricultura i ramaderia, jerarquies fixes, càstigs arbitraris...
Trobà
analogies en narratives religioses de legisladors com Moisès, Alexandre,
August... que posteriorment imitarien founders i jacobins. No
obstant això, radicalitzà racionalment intuïcions de Maquiavel i Hobbes, que
sempre han espantat a l’esquerra, amb l’excepció dels marxistes d’entreguerres
(Carr, Gramsci...). “El poble és qui més ordena”, el problema polític rau quan
hom ho assumeix com un eslògan que obvia regularitats i no pas, com diria Quine, com un compromís
ontològic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada