Albert Camus deia que el principal problema
filosòfic és la mort. Probablement tenia raó. Som una espècie que fuig de
la mort.
Contra ficcions robinsonianes,
les societats humanes potencien l’eficiència davant de les mancances
congènites i de l’entorn, tot constituint-se d’acord a gramàtiques que
impliquen escales més o menys complexes de què/qui pot ésser matat/mort: des de
Déus immortals a monstres que mereixen morir. Tanmateix, els animals que
considerem més intel.ligents semblen correspondre’s amb els que tenen més
consciència de la mort. No obstant això, la mort (“la implacable”, segons
Baudelaire i Bergman) sembla l’experiència radical de la “inemmendabilitat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada