L’espai cristià-atlantista que
es constitueix arran de la I Guerra Mundial i que ara més o menys representa el
Parlament Europeu ha viscut sempre amb tenses relacions entre –dit en termes
spinozistes– populus i multitudo. 
Tot i que el motor del
capitalisme impedeix una reconciliació definitiva entre totes dues (no estranya
que així ho intuís Spinoza, el gran filòsof del bressol del capitalisme:
Holanda), les successives esquerres polítiques sempre n’han ideat una, degut a
simplificar excessivament els processos de modernització. L’exemple són l’indigest
formalisme d’alguns jacobins, la miopia economicista d’alguns marxistes i l’actual omissió postmoderna sobre les classes socials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada