Les
ciències, la filosofia i el llenguatge operen en part seguint
esquemes aristotèlics. Són aristotèliques oposicions com “universal-singular”, “genèric-específic”,
“material-formal”, “actiu-passiu”, “potencial-actual”, “teoria-pràctica”, “accident-actuar
per si mateix”. També ho són processos com “creació” literària, “fantasia”, “facultats”
psíquiques, “experiència”, “elecció”.
Segons alguns, inventà la lògica. Inclús pensar políticament sembla implicar
una experiència aristotèlica. Per què?
Aristòtil va construir una realitat? Va explicitar el que tothom pensa? Els
règims històricament triomfants han imposat esquemes aristotèlics? L’islam i
el cristianisme buscaren fonamentació en Aristòtil; Dante i Darwin el van
reconèixer com el mestre de mestres; altres com Heidegger van convidar a
superar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada