En teoria política, sovint hi ha preferència per parlar de “democratització”
en comptes de “democràcia”. La raó principal és que “democratització” fa l’efecte d’activitat, mentre
que “democràcia” sembla remetre al statu quo.
Com dirien Schumpeter o Castoriadis, el primer cas remet a un règim i el
segon a un aparell. No obstant això, hi ha una objeció recurrent (d’arrel popperiana) a la idea
de democratització: suposa una voluntat de perfeccionament irrealitzable, d’un viciós
voler més i més. Però es tracta d’una fal.làcia, car democratització és pràctica d’autocrítica
i apoderament, sens la qual els aparells pressumptament democràtics esdeven aparells
d’altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada